Horts particulars

Vilassar Plants us ofereix la possibilitat de llogar horts particulars amb totes les comoditats i serveis a preus anticrisi. 
Superfície: més de 50 m2
Ubicació: Camí del Mig de Vilassar. 
Per a més informació, truqueu al 676 95 08 59 i pregunteu per Antoni Sors.







Verdura fresca i natural


Benvinguts!

Aquest bloc us ajudarà a gaudir de verdura fresca i natural cultivada i collida a casa, sense necessitat de tenir gaire lloc ocupat, sense desplaçaments i de manera fàcil.



Voleu fer una amanida variada al moment? Només caldrà que aneu cap al balcó o la finestra de casa i triar les millors fulles!!! Com si anéssiu a l'hort, com si anéssiu a la botiga. Sentiu-vos com un pagès!!!

Pot arribar a ser una activitat familiar. Introduïu els nens en el món de la natura. Els apropareu al món de l'agricultura i descobriran les meravelles que els pot oferir els productes del camp, un cop cuidats i regats, però tots fets des de casa. Fomentareu la imaginació, el respecte, la motivació i la illusió i, com no, un bon àpat.




Ho podreu trobar a les vostres floristeries, gardens, fruiteries i mercats setmanals habituals. O sempre us podeu posar en contacte amb nosaltres:

Vilassar Plants, SL
c/ Beniamino Farina, 135 (antiga N-II)
08340 Vilassar de Mar (Barcelona)
Tel. 676 95 08 59
laverduradecasa@gmail.com / vilassarplants@gmail.com

Pastís de tonyina

Recepta enviada per Montserrat Roma & Roser Arcas

Ingredients
pa de motlle sense crostes
maionesa o 200 g de tomàquet fregit de pot
4 o 5 llaunetes de tonyina de 80 g cadascuna

Guarnició
llagostins cuits
enciam
olives
anxoves
pebrot escalivat
ous
...

Elaboració

Poseu pa bimbo sobre la safata o motlle, segons la grandària podeu posar-ne de tres a quatre llesques. Després en un bol talleu l'enciam molt petit i el barregeu amb la maionesa (a la maionesa hi podeu posar una mica d'all perquè li doni una mica de sabor).
Tot seguit, poseu a sobre de les primeres llesques, l'enciam barrejat amb la maionesa i féu un segon pis de bimbo.
El següent pas és triturar la tonyina i la maionesa (o tomàquet fregit) amb el minipímer; ha de quedar com una pasta. Ho poseu a sobre del pis de bimbo i ho torneu a tapar amb més pa bimbo a sobre, fent un tercer pis.
Arribats a aquest punt, podeu o bé acabar ja el pastís o bé posar-hi un altre pis (d'enciam o tonyina, el que vulgueu. Això va a gust del cuiner :P)
Per últim, féu més maionesa, però més consistent i la poseu per tot el pastís, de manera que no es vegin les unions entre les llesques de pa bimbo i ho decoreu amb olives negres, blanques i amb ou talladet ben fi o ratllat, amb anxoves, llagostins, pebrot escalivat... el que vulgueu.
Bon profit!!!

All i julivert


Revolucionem el món de l'horturbà amb el cultiu en un sol test d'all i julivert. 

El mot all deriva del llatí allĭum. Planta de la família de les liliàcies: Allium sativum
S'assembla molt a la seva parenta, la ceba, però es diferencien pel bulb. El de l'all es desfà en les anomenades dents. El nombre de dents per bulb és variable, pot anar de 2-3 dents a 15 o més.

Propietats/beneficis

És una hortalissa amb grans propietats medicinals i culinàries.
Ajuda a reduir el colesterol, l'efecte hipertensiu, la prevenció de càncer d'estómac, l'augment de la capacitat del sistema immunològic i l'efecte antibiòtic.

L'all s'usa principalment com a condiment en diversos tipus de plat i salses. El podeu xafar i coure'l per aprofitar al màxim les seves propietats o el podeu consumir en forma d'all tendre.


El julivert és una planta umbel·lífera de l'espècie Petroselinum sativum. El mot deriva del llatí lŏliu vĭride 'jull verd'. De les dues varietats de julivert, la de fulles arrissades (Apium petroselinum) és més decorativa però amb un gust menys intens. S'utilitza fresc i trinxat, afegit a les sopes i guisats de carn o peix.

Propietats/beneficis  

El julivert és una bona font de vitamines A i C, riboflavina, niacina, calci, ferro, fòsfor i potassi. El julivert, pres en petites dosis, estimula la gana, afavoreix la digestió, contribueix a eliminar flatulències. Gràcies a la seva propietat com a diürètic s'usa per a l'eliminació de líquids corporals, sobretot en casos d'obesitat, malalties reumàtiques i cardíaques associades amb l'acumulació d'aigua al cos.
Popularment s'havia fet servir com un remei pel mal alè (halitosi) i se sap que les dones de la Grècia antiga el feien servir per dissimular davant els seus marits que havien begut vi. Per  traure’ns el gust d’all de la boca va bé mastegar-ne unes fulles.

Cultiu hidropònic: rave

El cultiu hidropònic (del grec: hydro 'aigua' i ponos 'feina') és un mètode per cultivar plantes fent servir solucions químiques de nutrients minerals dins l'aigua, sense fer servir cap tipus de sòl.

En el nostre experiment casolà, heu de posar un litre d'aigua amb una  gota de lleixiu + 1 cm3 d'adob foliar, que podreu trobar en qualsevol floristeria o garden. 

Que gaudiu d'aquesta experiència! 


Remolatxa



La remolatxa, com la bleda, és d'origen mediterrani. El seu mot prové del castellà remolacha (< it. ramolaccio). 
Planta de la família de les quenopodiàcies,  igual que la bleda o l'espinac, el seu nom científic és Beta vulgaris i de la subespècie vulgaris, característica per formar un tubercle de color vermell.

Propietats/beneficis

És rica en potassi, àcid fòlic i fibra. Ajuda a baixar l'absorció del colesterol, baixar la tensió arterial i disminuir el risc de malalties cardiovasculars (protecció del cor per la betacianina i propietats anticoagulants). S'ha demostrat que també protegeix contra diversos tipus de càncer. 

Remolatxa i control de pes: Una de les raons per les quals molts eviten la 
remolatxa és perquè s'associa com un vegetal "alt en sucre". Si bé de la 
remolatxa s'obté sucre, consumir el vegetal aporta un mínim de carbohidrats i el seu impacte en el sucre en sang final és poc significatiu. 

Com consumir-la? 

Es pot consumir ratllada crua, bullida, al vapor o en sucs.  
Talleu les fulles just en la tija i renteu-les bé. 
Crues les pot fer servir per amanides en lloc d'enciam. També les pot saltar amb una mica d'all i oli d'oliva fins que estiguin suaus. Assaoneu-les amb sal, pebre, i llimona i són un excel·lent acompanyament en plats de carns o també com a part d'amanides. 

Per cuinar, és millor coure la remolatxa, en lloc de cuinar al vapor, ja que així reté més nutrients i és més simple. Per evitar que perdi la coloració, bulliu-la amb la pell i per saber si estan ben cuites, penetreu amb un ganivet lleugerament, si penetra bé és que ja estan llestes. 

També les podeu consumir simplement rostides amb vinagreta.

Amanida d'escarola, magrana i pinyons


Ingredients 
1 escarola o bé una mescla de diferents enciams amb créixens
1 magrana
40-50 g de pinyons
4 cullerades soperes d'oli d'oliva
1 cullerada sopera de vinagre (de poca acidesa, tipus Mòdena)
½ got de vi ranci
sal i pebre negre

Elaboració
1. Esgraneu la magrana i reserveu-la.
2. Prepareu una salsa vinagreta amb l'oli, el vinagre el vi, la sal i el pebre.
3. Barregeu la salsa amb la magrana.
4. Afegiu-hi els pinyons i deixeu reposar una estona.
5. Disposeu l'escarola neta i ben escorreguda o l'enciam i els créixens en un plat.
6. Amaniu amb la salsa preparada prèviament.

Bleda


La bleda és una hortalissa d'origen mediterrani. Se sap del cert que els grecs la utilitzaven des del segle V aC. Planta de la família de les quenopodiàcies, el seu nom científic és Beta vulgaris cicla, igual que la remolatxa o l'espinac. 

Les tiges (anomenades penques) són blanques, grogues o vermelles, segons la varietat. Les que nosaltres cultivem són les vermelles.

Propietats/beneficis
La bleda és rica en minerals (potasi, calci i magnesi), la qual cosa fa que sigui propícia per prevenir l'osteoporosis. 
Conté vitamines A, C i K, això regularitza les funcions de l'estòmac i de l'intestí gros, combat el restrenyiment i les hemorroides, i té efectes curatius en les inflamacions interiors i exteriors i en les malalties de la pell. 
Aporta àcid fòlic, molt útil per la prevenció del càncer. 
I també és rica en fibra -digestiva i laxant- i en sals minerals amb un alt contingut d'aigua (48%). S’utilitza molt en règims d’aprimament. Les fulles exteriors, que solen ser les més verdes, són les que contenen més quantitat de vitamines. 

Es pot consumir tota la planta, incloses fulles i penques, si es recull quan aquestes són petites (menys de 20 cm), però si es deixen créixer és millor rebutjar la penca ja que tendeix a amargar. 
Es cuina igual que l'espinac. Les plantes molt tendres es poden consumir crues en amanides. Sinó simplement es poden fer bullides o cuites al vapor, soles o amb patates, i amanides amb un bon oli d’oliva. 
Són un plat sa, excel·lent en tots els sentits i econòmic. 

Valor nutricional: 33 calories per cada 100 grams.

Rave


El rave és una planta crucífera, igual que les cols i els naps, de l'espècie Raphanus sativusDeriva del llatí raphanumolt conegut des d'antic per les civilitzacions mediterrànies, encara que el seu origen és ben incert, ja que tant es consumia a l'antiga Xina com estava representat a les pintures de la piràmide de Keops.  

El rave presenta un lleuger toc picant. Si es pela, aquest sabor s’atenua ja que l’oli essencial responsable d’aquesta picor es troba just sota la pell. La carn interior és blanca.

Propietats/beneficis

Té propietats antioxidants que ajuden a evitar l'envelliment prematur.  També és un bon diürètic i antiescorbútic, ja que ajuda a esvair la indigestió i les flatulències, i evita l'estrenyiment. Es pot consumir com a expectorant i potencia les defenses immunològiques.

Sol menjar-se cru en amanides, però també es pot bullir o fregir. És freqüent utilitzar-los en l’elaboració de salses de sabor intens, generalment acompanyant carns. Les fulles també són un aliment interessant com a substitut dels espinacs o per preparar-ne infusions.

Valor nutricional: 20 calories per cada 100 grams.

Julivert


El julivert és una planta umbellífera de l'espècie Petroselinum sativum. El seu nom prové del llatí loliu viride 'jull verd' (DCVB). 

Es conrea com a planta aromàtica però s'usa com a condiment, el més tradicional de la cuina mediterrània. S'utilitza fresc i trinxat, afegit a les sopes i guisats de carn o peix.
Ofereix un sabor agradable, lleugerament picant, però depèn de la varietat. El de fulles arrissades és més decoratiu però d'un gust menys intens. 
Des de sempre, als establiments, el julivert no s’acostuma a vendre, sinó que s’obsequia als clients.

Valor nutricional:  55 calories per cada 100 grams

Propietats/beneficis

El julivert és una bona font de vitamines A i C, calci, ferro, fòsfor i potassi. Pres en petites dosis, estimula la gana i la digestió, i contribueix a eliminar les flatulències.
És un bon diürètic, sobretot en casos d'obesitat, malalties reumàtiques i cardíaques associades amb l'acumulació d'aigua al cos. Gràcies a l'apiol que conté, es pot usar per alleujar els dolors menstruals.
De forma externa, s'usa com a col·liri ocular per alleujar irritacions de l'ull, com a relaxant en infusions i per combatre l'halitosi.
Per treure’ns el gust d’all de la boca va bé mastegar-ne algunes fulles.

Ceba babosa


El seu nom científic és Allium cepa (ceba deriva del llatí cepa [DCVB]). És una de les plantes més conegudes i apreciades als països mediterranis i forma part de la família de les liliàcees. 
Hi ha molts tipus de cebes, alguns típics de certes zones geogràfiques (com la de Figueres), però la que nosaltres cultivem és la ceba babosa.

Propietats/beneficis
La ceba és molt beneficiosa per la nostra salut. Té un contingut molt ampli en nutrients, glúcids i fibra, i les vitamines A, C, E, B1, B2 i PP. 
Ajuda a controlar la diabetis i els nivells de lípids a la sang, a combatre malalties  cardiovasculars (prevé els infarts), a reduir el colesterol dolent i augmentar-ne el bo, a regular la tensió arterial (efecte hipotensiu), especialment si es menja crua i en amanides. 
El seu contingut en sals minerals i fòsfor és favorable al reforçament dels ossos, a l'elasticitat de les artèries i a facilitar el treball cerebral. Combat les anèmies i redueix els símptomes de debilitat i cansament.
És un bon depuratiu, un bon relaxant -ideal per a casos d’estrès i d'insomni-, un bon diürètic i un magnífic antibiòtic natural, molt usat en constipats. En casos d’asma, bronquitis, grip o afeccions de les vies respiratòries poden bullir-se cebes tallades en rodanxes en una mica d’aigua i prendre el caldo que s’obté amb una mica de mel. A més, una ceba partida en rodanxes i collocada en un platet a la capçalera del llit facilita la respiració.
També és eficaç contra el restrenyiment i la falta de gana. 

Es pot consumir de moltes maneres: sofregida, rostida, bullida, escalivada, crua, en conserva; en  sopes, salses, guisats, truites i en una gran varietat de plats. 

Valor nutricional: 42 calories per cada 100 grams.

Espinac


Espinac deriva del persa ispinax (DCVB), i no és d'estranyar perquè els perses van ser els primers a cultivar-lo. Forma part de la família de les quenopodiàcies juntament amb la bleda o la remolatxa. El seu nom llatí és Spinacia oleracea.


Propietats/beneficis

És un aliment de digestió lleugera i nutritiu per la seva riquesa en vitamines A, B i C. El seu contingut en fòsfor, magnesi, potassi, ferro i altres oligoelements l’acrediten com un excel·lent regenerador dels glòbuls vermells. Ajuda a prevenir malalties cardiovasculars i l'excés de colesterol i alguns tipus de càncer. També es recomana utilitzar-lo com a laxant.

Es pot menjar cru (com a amanida, amb altres verdures) o cuit o al vapor (es recomana que només es coguin els que hem de consumir, ja que cuits entren en fermentació ràpidament). 

Valor nutricional: 32 calories per cada 100 grams.



Escarola

Escarola deriva del llatí escariola, derivat de esca 'menjar' (DCVB). És una planta de la família de les compostes, de l'espècie Cichorium endivia
És un plat d’hivern i s'aprofita com a enciam, ben amanida amb oli, vinagre i sal. De fulles de color blanc groguenc i també algunes de verdes tendres i arrissades, sobretot les varietats d’hivern. Sabor força amarg. 

Propietats/beneficis

És bona per a l’estómac. Per la seva riquesa en vitamines A i C i en sals minerals és refrescant, laxant i depurativa. 


Enciam


El nom d'enciam sembla derivar del llatí *incisamen 'conjunt de trossets, de coses tallades' (derivat de incidere 'tallar'), com ho confirma la forma genovesa antiga inçizamme (DCVB). L'enciam, però, és una planta de la família de les compostes, del gènere Lactuca, i especialment, la Lactuca Sativa.
Sabíeu que els perses, els grecs i els romans ja el coneixien? Aquests últims solien consumir-lo abans d'anar a dormir després d'un sopar abundant per poder així conciliar millor la son. Però sí en voleu menjar per sopar, us recomanaria que triéssiu varietats molt més digestives, com ara l’enciam fulla de roure, l’escarola o les endívies.  

Varietats

Existeixen moltes varietats d'enciam, però les que cultivem nosaltres són: 

Enciam llarg o romà: és el més tradicional de tots, petit i molt tendre. 

Enciam francès o trocadero: forma arrodonida, amb les vores llises i ondulades. De fulles mantegoses, llises i tendres, molt saborós i molt digestiu. Gràcies a la seva textura permet que combini amb molts plats. Et sorprendrà el seu bon gust. 

Valor nutricional: 18 calories per cada 100 grams.

Enciam meravella: de fulles ondulades, amb les vores arrissades i consistents. Fan un gran cabdell, arrodonit i dens. Molt saborós. És el que dóna més bon resultat.

Cabdell: de sabor més pronunciat i textura cruixent. Els cabdells es poden menjar crus en amanides o es poden cuinar com a verdura.  Els minerals dels cabdells enforteixen els ossos, les articulacions i les artèries. Les fulles més verdes dels cabdells són les que contenen més vitamines i minerals.


Valor energètic: baix. Són força rics en vitamines, com la C, A i E, i en àcid fòlic.



Enciam fulla de roure: s’anomena així perquè s’assembla molt a les fulles d’un Roure. Les fulles són de color vermellós i molt ondulades, de textura forta i un gust dolç. Dóna color a les amanides.  

Valor nutricional: 18 calories per cada 100 grams.